Mostrando entradas con la etiqueta Televisió. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Televisió. Mostrar todas las entradas

lunes, 14 de mayo de 2007

AVANTATGES

Les avantatges d’aquest mitjà són múltiples, però ací destaquem les mes importants en la funció educativa.

La televisió porta a terme per a l’educació no presencial, la instrucció i la educació a llocs apartats o amb carència de professors especialitzats, evitant el desplaçament dels alumnes al centre de formació. Facilita la introducció en l’aula de professors i persones especialitzades en temes concrets i presenta per als alumnes de forma atractiva els continguts i normalment els té actualitzats. A més cal dir, que facilita una ràpida repartició de les noves idees del currículum i les seues innovacions.

Al mateix temps no sols beneficia als alumnes, sinó també als professors, doncs ajuda al seu perfeccionament ja que pot observar els altres models d’ensenyança. Quant a integració, aquest mitjà afavoreix la igualtat d’oportunitats per als alumnes.

Cal esmentar que aquestes avantatges estan realitzades des de perspectives globals i que algunes d’aquestes poden ser arbitraries i generals.

martes, 8 de mayo de 2007

LA TELEVISIÓ, MITJÀ ACTUAL

Dins de la societat de la informació, la televisió juga un paper molt important, doncs es considerada per molts el major mitjà de comunicació actual.

La televisió s’utilitza a tots els llocs, a casa, a l’escola, en definitiva en molts àmbits, sent el centre d’atenció, és a dir, en la majoria dels menjadors de les cases, el mobiliari està dirigit o enfocat cap a la televisió. Per això, es important aprofitar la importància d'aquest mitjà i la seua repercussió de forma educativa i per tant, aplicar-lo com un recurs més a l’aula.

Pense que és un bon recurs si el sabem aprofitar, hem d'utilitzar-la per a estar informats de les noticies actuals, per aprendre, en definitiva fer d'aquest mitjà un ús positiu.

TELEVISIÓ ESCOLAR

Hi ha que diferenciar entre una televisió educativa i una televisió escolar. Aquesta última té com a objectiu suplantar el sistema escolar formal, fixant-se com objectius els mateixos que el sistema educatiu general. Pot servir tant per a nivells de primària, secundària i universitaris. Cal esmentar que els plantejaments d’aquest disseny són pedagògics.

El que es pretén amb aquest disseny és que les persones que no poden acudir a les aules convencionals, doncs puguen aconseguir els objectius proposats. Els seus continguts s’estructuren com els principis de la didàctica de cadascuna de les matèries, però a diferencia del mitjà, és a dir, s’han de tenir en conter una sèrie de característiques que han de complir aquest tipus de programes, per a que siguen sempre didàctics.

Per una altra banda, no podem oblidar un altre tipus de televisió, la televisió cultural. Aquesta es caracteritza bàsicament per presentar un contingut ampli i que té com a objectiu principal, la divulgació i l'entreteniment.

Nuevas Tecnología Aplicadas a la Educación, Julio Cabero Almenara.

¿QUÈ ÉS LA TELEVISIÓ EDUCATIVA?



Es tracta d'un tipus de emisions dins de la programació general televisiva, que pel seu contingut presenta possibilitats d'aplicació educativa i cultural, en les diferents modalitats de producció dels materials.

Contempla continguts d'interès formatiu i/o educatiu (temes de salut, trànsit, economia, biologia, idiomes...) però que per algun motiu no formen part del currículum escolar, i que interessen la totalitat de la població. La televisió educativa tracta de incidir sobre la formació dels receptors, modificant-ne els coneixements, conductes i actituds, influint educativament sobre ells. Els elements propis d'una televisió educativa, segons Martínez (1992) són:
  • Predomini del disseny didàctica sobre la televisió
  • Seqüenciació flexible
  • L'existència de materials i mitjans complementaris que permeten a l'alumne un seguiment de l'emissió
  • Difusió prèvia de la temàtica i contingut a emetre
  • Que es dirigeixi a un públic concret i predefinit
Nuevas Tecnologías Aplicadas a la Educación, Julio Cabera Almenara.