En aquest article ens parla de la importància que té educar per a ser crítics, i també, fa una xicoteta reflexió sobre els professors antics i actuals i l’època en la que ensenyen.
Parla de la importància que té la imatge. Amb el desenvolupament de les noves tecnologies de la imatge i amb l’aparició al segle XX de la televisió, el vídeo, els ordinadors i la telecomunicació digital es marca una revolució en la societat i per tant també en l’educació. Fa referència a què els xiquets de hui en dia arriben a l’escola amb uns sabers i que també tenen una dimensió electrònica o digital que abans no tenien, per això els educadores devem aprofitar i entendre els processos d’aprenentatge en el mon contemporani.
Ens parla del alfabetisme crític i dels diferents mitjos i tipus d’informació i comunicació. Per a explicar açò ens diu que primer hi ha que ampliar la alfabetització tradicional, doncs es igual d’important saber utilitzar un llenguatge formal per a un informe professional, com un llenguatge abreviat per a participar en un chat.
Fa una reflexió: en la era digital i de la sobreinformació els nous alfabestismes no poden quedar tancats en una assignatura, per això ens parla del procés de descurricularització disciplinar que du a terme la creació d’una assignatura d’anàlisis de mitjans i alfabetització de mitjans.
Es necessari aconseguir quatre eixos fonamentals per a permetre als estudiants i també al professorat desenvolupar les competències, el conjunt d’habilitats i els coneixements necessaris.
Els eixos són: ACCÉS, implica dimensions culturals, tecnològiques i disminuir la “brecha digital”; ANÀLISI, aconseguir la formació del propi criteri; AVALUACIÓ, contrastar la informació i, CREACIÓ, on es pensa en no sols en consumidors crítics sinó també en creadors crítics.
Opinió personal: Aquest article ens parla de la necessitat i importància que tenen hui en dia les noves tecnologies en l’ensenyança. Que els docents devem estar informats, conèixer-les i sobre tot aplicar-les en l’escola. M’agrada aquest article per què també ens parla de crear espectadors i alumnes crítics, cosa que considere molt important en aquest tema. Davant la televisió actual, on s’ofereix molta informació, els alumnes han de ser crítics, en el sentit de no creure’s tot el que diu, o millor dit com diu a l’article, deuen analitzar la informació i avaluar-la per a crear la seua pròpia opinió, inclús el dubte del coneixement i no quedar-se en la certesa de la ignorància. Es important que els alumnes aprenguen, en aquest cas, a veure la televisió i analitzar-la per traure el millor en el seu aprenentatge.
Revista: Cuadernos de Pedagogia. Las TIC en el ámbito educativo. nº 363 diciembre 2006. Article: Formar lectores y autores en un mundo visual. De Juana Mª Sancho Gil ( Universidad Barcelona). Pag 52-57.
